dissabte, 25 de febrer del 2012




Figures Retòriques

Podem trobar interrogacions retòriques: “ vida d’amor?”
Imatges de permutació, com l’hipèrbaton: “ Los grans tresors ne totl’honor del mon no em plau haver ab menys d’ésser amat.”

Imatges d’amplificació com l’antintessi: “ Jo crem d’ hivern ed’estiu tremoli, tant que jo us vull honesta y deshonesta, pero lo camí de morthe cercat vida, jo li vull be, lo seu mal em plauria, llur clar e bell ab siportant tenebres.

Comparacions : “Amor, amor, poces vostre poder per altre hom. com jo, fer tant amar”, “Bulliria el mar com lacassola al foc”.

Metàfores: “ Llir entre cards, dins mi porte un forn, coent un pa dunadolça sabor.”

Metonímies: “ Mas vostre cos per ventura es delita usar dels fruitsque na venus conrea!”

-Berta- Informació: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives- Biblioteques d'autor.





dimecres, 15 de febrer del 2012

TEMES
  • Amor.

  • Mort.

  • La relaciono amb Deu.

  • Ètica





-Berta- Informació: Llibre de text.




Repercussióde la seua obra
· L'obrad'Ausiàs Marc, per bé que encara no era impresa, va exercir una influènciaclara en poetes contemporanis, en canvi,per a les generacions posteriors de poetes valencians passà desapercebut. Nomésel marqués deSantillana el lloava així: grantrobador y hombre de gran esperit.
· Aquesta situació canviaria amb la publicació per primeravegada dels poemes d'Ausiàs el 1539 a València, era unaedició bilingüe obra de Baltasar de Romaní, reeditada el1553 a Sevilla.
· Joan Boscà llegí amb vertaderapassió aquestes publicacions, i aquest entusiasme el contagià al seu amic Garcilaso de la Vega. Apartir d'aleshores l'obra ausiasmarquiana serà llegida i admirada pels autorsdel Segle d’Oro castellà. El Brocense i Francisco deQuevedo assajaren algunestraduccions, Fray Luis de León i Lope de Vega el citen a les seuesobres
· La recuperació de l'obra d'Ausiàs no començarà fins a la Renaixença. Destaca lainvestigació dels poemes d'Ausiàs feta per Amadeu Pagès. Després vindrien les anàlisis de Martí de Riquer, Pere Bohigas, Joan Fuster o Joan Ferraté.
· L'obra dels versos d'Ausiàs influencià poetescontemporanis com Josep M. LópezPicó, Carles Riba i Vicent AndrésEstellés.
· També els seus poemes s'han musicat. Qui més ho ha fet hasigut el cantant Raimon. Així el 1970 musica Veles e vents i el 1989 publica el disc Raimoncanta Ausiàs March on recopilatotes les versions dels poemes.



-Berta- Viquipedia y Wikipedia
· Cants espirituals: Aquesta poesia adreçada a Déu, és unallarga oració (224 versos) escrit ensegona persona. El poeta s'hi mostra preocupat peraconseguir el camí de Déu i té por de ser condemnat per haver caigut en el"foll amor" de la qual cosa es penedeix. El poeta utilitza versossense rima en una expressió mes natural que en la resta de composicions a causade la seva preocupació per expressar el seu sentiment y les seves reflexionsintimes.

Si com los rius que a la mar tots acoren,
Així les fins totes en tu se n'entren.
Puix te conec, esforça'm que jo t'ame:
Vença l'amor a la por que jo et porte.

· Cants morals: tracten una poètica moralista o ètica, com la filosofiasobre la virtut, la vanitat y la mort a la que te un especial horror. Resumeixla seva reflexió mes directa sobre temes morals en to sentenciós.

Accedir a índexs de miniatures

-Berta- Informació: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives- Biblioteques d'autor.
· Cants de mort : 6poesies dedicades a la mort a la mort de l’esposa, en les quals sorgeixendiversos subtemes com: el destí de l’anima, el dolor de l’absència, el recorddel temps passat...

La gran dolor que llengua no pot dir
del qui.s veu mort e no sap on irà
(no sab sson Déu si per a si el volrà
o si.n infern lo volrà sebollir) [...]
O cruel mal qui tols la joventut
e fas podrir les carns dins en lo vas!
l'esperit, ple de paor, volant va
a l'incert loch, tement l'eternal dan;

-Berta- Informació: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives- Biblioteques d'autor.

· Cants d’amor : L’amor es eltema principal d’aquest poemes, aquest genera diversos subtemes però semprebasant-se en el tema principal: l’amor. L’autor mantindrà de la poesia trobadoresca el fet de dedicar els seuspoemes a una dona, a la qual es refereix mitjançant un senyal, per amagar elseu nom. Podem dividir aquest cants en 5 senyals que corresponen a 5 etapes enla vida del autor:

Plena de Seny
Aquest primer cicle estàcompost per dinou poemes. Són una mena de diàleg entre l'autor i una dama, "aimia".El poeta proposa a l’armada una relació més madura tant física comintel·lectual, la dama segueix el seu caràcter passiu i tradicional i no lirespon. El poeta se sent fracassat, i presenta una actitud negativa, peròcontinua lluitant.
Llir entre Cards
Aquest nou cicle consta de trenta-cinc poemes, semblaque dirigits a una altra dona, "dona Teresa". Ara el poeta s'allunyadels aspectes físics de la dona i considera l'amor com una absolutacontemplació com a única possibilitat d'assolir l'amor . Davant la respostanegativa de la dama, es pren una activitat violenta que li du a una obsessió per la mort, queesdevé un tema constant en aquest cicle.
Amor, amor
Dotze poemes formen part d'aquest nou cicle.Desenganyat i vell, reconeix que el plaer intel·lectual no és suficient perassolir el plaer complet, l'amor pur. Un dels temes més freqüents ésl'enyorança d'èpoques anteriors en les quals ell amava desesperadament
Mon darrer bé
Comprèn solament dues poesies adreçades, segonssembla, a una sola dama, de la qual s'enamorà quan l'autor ja era vell. Aquestnou amor fa oblidar els mals passats...
Oh, foll amor
Està format per deu poemes. El poeta se sent pecador,deshonest i vil i, fins i tot, avergonyit, d'aquí el senyal "foll",que s'oposa a l'amor pur, cantat o desitjat de les poesies anteriors. Demana elperdó de Déu.

-Berta- Informació: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives- Biblioteques d'autor.
La seva obra
· Els Poemes D’Ausiàs March nos’han pogut conservar originalment, per això han sigut classificats segons elcontingut predominant. Així s’han agrupat tots els poemes:

1. Cants d’amor: tots els poemes que tenenun senyal trobadoresc a la tornada.
2. Cants de mort : a les sis composicionsdedicades a la mort de l’esposa.
3. Cants espirituals: a un llarg poema dirigit aDéu.
4. Cants morals: a uns quants poemes demolta reflexió ètica.


-Berta- Informació: Llibre de text y Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives- Biblioteques d'autor.


dimarts, 14 de febrer del 2012

senyal poètic i vuit versos decasíl.labs

Explicació
senyal poètic: es una clau que utilitza el poeta per adreçar-se a la dama sense que el marit de la dama ho sapigués

vuit versos decasíl-labs: son vuit versos de 10 silabes cada vers.
-yeray-


Valencià

Explicació

Ausiàs March aplega el valencià en les seues obres
deixant l'Occità arrere.
Es la denominació historica, tradicional i estatuària que rep el país valencià.
Consitueix una entitat lingüistica propia: el català.

Imatge
-yeray-

Lèxic de cavalleria i feudalisme


Poesia
Venint en mans d'enemic seu potent,
sobrat el cos, guerreja amb el voler;
de vencedor encara es veu poder,
vol perdre el cos, per l'esperit vencent.
Imatge
-yeray-

Passat feliç


Poesia
Del temps present no em trobe amador,
sinó del passat, que és no res finit.
D'aquest pensar em sojorne i em delit,
sinó, quan el perd, s'esforça ma dolor.
Imatge
-yeray-

La mort


Poesia
Ja mos desigs no saben elegir
vida ni mort, qual és la millor tria.
Natura en mi usa de maestria
i pren la mort per major dany fugir.
Imatge

-yeray-


Dona real


Poesia
L'ull de l'hom pec no ha tan fosca vista
que vostre cos no jutge per gentil
vostra color i el tall pot bé saber
però ja del gest no podrà bé parlar
Imatge
-yeray-

Amor carnal, sensible i espiritual


Poesia
Tres amors són per on amadors passen:
l'un és honest, i l'altre delitable;
del tercer em calle, que és el profit amable
per qué els amats llur amor no reamen. 
                                                 
Imatge
-yeray-

S'allunya de la tradició trobadoresca



Poesia

Lleixant a part l'estil dels trobadors,
qui, per escalf, traspassen veritat,
i sustraent mon voler afectat
perqué no em torbe, diré el que trobe en vós
Imatge

-yeray-

Jo


Poesia
Jo sóc aquell qui en lo temps de tempesta...
Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March....
Jo sóc aquell de qui es deu hom complànyer...
Jo soc aquell pus estrem amador...
Imatge

-yeray- 


Mestre d'amor

Poesia

¡O bon. Amor, a qui mort no triumpha,
segons lo Dant hystòria recompta,
e negun seny presumir no s'ocupe
contra tu fort victòria consegre
e cossos dos ab un. a rma governes
per la virtut que d'amistat s'engendra!


Imatge
                                            -yeray- 

dilluns, 13 de febrer del 2012

Característiques Ausiàs March

Característiques d'Ausiàs March

-March es considera <mestre d'amor>
-Descriu el seu “jo” en la poesia
-Arreplega la tradició de la relació carnal i sensible (els que practica) i léspiritual (el tipus d'amor que el poeta voldria tindre
-La dona ja no es perfecta, ara te defectes, atrau al poeta pel seu interior
-La mort es l'alliverament del turment de l'amor
-El poeta enyora el passat feliç i rebutja el passat, que es dolorós
-Usa el lexic de cavalleria i del feudalisme i mostra orgull de ser noble
-En el seus versos abandona l'Occità i escriu en Valencià
-Els versos de March no busquen l'armonia i la pau, pretenen ser dur
-March recorre a recursos estilístics molt personals.
-yeray-


diumenge, 12 de febrer del 2012


Corona d'Arago
La Corona d’Arago va ser un conjunt de territoris que van estar sotmesos per la jurisdiccio del rei  Alfonso II d’Arago desde 1164 fins a 1196 y per el rei Felipe IV d’Arago desde 1700 fins a 1746
A les campanyes militars en la Corona d’Arago una de les croades contra aquesta va ser la croada contra els Almohades que tenien com a comandant Abu Umar ibn Said y la Corona d’Arago tenia a Alfons III, els oficials destacats van ser Pero Cornel,  Ramon Marques Rubi o Berenguer Mallol; la Corona d’Arago va participar amb 500 cavallers, 1000 ballesters,  1000 escuders i 30000 almogavers, 1 contingent de navarresos, 1 contingent de sicilians i 40 galeres sicilianes.
Despres de aquesta croada va apareixer la campanya de Conquesta del Regne de Mallorques i la conquesta de Manurqa.


Valencia al segle XV

Valencia al segle XV va correspondre a un periode historic que va portar les millors obres literaries de l’epoca on la majoria del grans escriptor valencians van der s’aquesta epoca; a aquest periode historic tambe el van anomerar el segle d’or o el segle de les lletres valencianes.
A la societat del segle XV es va dividir en tres estaments que es formaven per: la ma major al cim de la piramide composada per l’alta noblesa, la ma mitjana composada per la baixa noblesa i la ma menos composada pel baix clergat i el poble menut.
Al marc cultural es centra el l’aparicio de l’imprenta que va  arribar a publicar una obra anomenada “les Cobles en llaor de la Verge Maria” i aixi moltes noveles, obres o poemes mes es van  expandir amb l’aparicio d’aquest instrument d’ escriptura.

Poesia Ausiàs March



                                                                                                             -brayan, berta, carlos i yeray-